Eivissa, els tresors de l’illa blanca

Eivissa, l’illa reconeguda per la seva vida nocturna, el seu ambient festiu i les tantíssimes discoteques que encisen al món sencer… Però el cert és que en cap moment no vaig dubtar que en l’arxipèlag de les Balears també trobaria una zona natural amb magnífiques cales i raconets tranquils, tot ben preservat.

Val a dir que vaig sentir una gran curiositat per les discoteques i em feia il·lusió anar-hi a alguna. Vaig tenir l’oportunitat d’estar a l’Usuhaïa, un dels llocs més emblemàtics dels anys 2010. El local compta amb una pista de ball exterior a la vora de la piscina i un escenari brillant per als DJs. A més a més, es pot assistir a uns shows espectaculars i ballar al ritme del tecno o del tecno-house.  L’experiència, per mi, va ser tot un èxit!

Malgrat això, els estrepitosos locals de nit no ho són tot. El sector d’aquestes discoteques llegendàries està concentrat en algunes zones concretes de l’illa i, de fet, només funciona durant la temporada alta. Lluny d’aquests clixés turístics, Eivissa cultiva els secrets del seu encant autèntic, l’art de viure balearment.

El barri de Dalt Vila és una visita obligatòria durant el meu recorregut per l’antiga ciutat. Durant el dia, és ideal passejar per les botiguetes mentre que, en caure el capvespre, es pot observar com l’ambient es comença a animar en la gran diversitat de bars que s’hi poden trobar. El municipi d’Eivissa és ideal per al turisme cultural, un fet que es pot observar en la riquíssima història d’aquest barri que ha estat declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO. Des de les muralles de Dalt Vila puc admirar les magnífiques vistes sobre tota la ciutat i les incomptables casetes vestides d’un blanc lluminós. Vet aquí perquè Eivissa s’anomena l’illa blanca.

A Eivissa no és indispensable agafar el cotxe, però seria una llàstima no aventurar-se per les carreteres del cor de l’illa. És així com descobreixo la part més rural i aquests poblets situats enmig dels camps de romaní, de ginebre i de pins. Eivissa segueix conservant zones amb una natura molt salvatge, on el turisme encara no ha arribat i on tampoc no s’ha construït massa. En aquests indrets, la gent ha optat per tenir un mode de vida més reposat, més relaxat. Molts hippies, artistes, escultors i músics han anat portant les seves maletes a l’illa i, amb el pas dels anys, alguns fins i tot han aconseguit que les seves obres es puguin apreciar en les galeries del seu poble.

La costa d’Eivissa, oberta sobre les aigües turqueses del Mediterrani, alberga tresors meravellosos, tot començant per les caletes que es succeeixen una rere l’altra i són una més intimista que l’anterior. Aquí  estem aïllats de l’agitació de les grans platges i de la festa d’Eivissa. Esmentaria algun d’aquests paratges, però deixaré que ho descobriu vosaltres mateixos.

Començo l’exploració de la costa oest per la Cala Comte, un lloc realment esplèndid. Des de la cala es poden veure els illots rocosos del davant i tot plegat està envoltat d’una aigua d’allò més transparent. A continuació, trobem la Cala Tarida, la Cala Vedella (on les platges són més familiars), i la Cala d’Hort, amb el seu penyal misteriós, un bon lloc per menjar alguna cosa i relaxar-se.

Es Cubells, situat al peu dels impressionants penya-segats típics d’aquesta zona, està format per tres caletes que es separen mitjançant formacions rocoses. Les seves platges estan cobertes de palets i els tresors que amaguen els seus fons marins han convertit aquesta zona en un lloc ideal per als amants del busseig. A més a més, l’aigua es tan clara que fins i tot sembla que et convidi a banyar-te! A continuació, la ruta em porta davant les famoses salines d’Eivissa, a on es pot fer una paradeta a les platges de Ses Salines i d’Es Cavallet, dos llocs situats enmig d’un medi natural protegit i que compta amb un sistema de dunes de gran valor ecològic.

Al dia següent, de tornada a Sant Antoni de Portmany, faig camí cap a la Cala Gració, un lloc sovintejat pels residents de la zona i encaixat entre dos penya-segats promontoris i un bosc de savines i pins. Just al damunt de Sant Antoni hi ha la Cala Salada, un lloc que em roba el cor. S’hi pot arribar fàcilment, malgrat la pendent i la sinuositat de la carretera. Aquesta platja està formada per una cala gran i una altra de més petita (la Cala Saladeta), que es separen per mitjà d’uns penya-segats rocosos. Les seves aigües cristal·lines formen una piscina natural resplendent que convida a llançar-se a l’aigua sense pensar-ho dues vegades! Més al sud, la Cala Mastella, amb el seu petit embarcador, sembla un indret més tranquil.

Hi ha altres cales a les que només s’hi pot arribar per mar o després d’una llarga caminada. S’hi haurà de tornar! I no us oblideu de tastar les postres típiques d’Eivissa: la greixonera, una espècie de púding perfumat en canyella… Una delícia!

La greixonera

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *