Serra de Tramuntana

El relleu de Mallorca: la Serra de Tramuntana

Des de l’aeroport de Palma de Mallorca fins al Port de Soller, el poble on m’allotjo, només hi ha trenta minuts. Els edificis comencen a escassejar a mesura que apareixen les planures agrícoles, i puc veure com el massís muntanyós de la Serra de Tramuntana es va alçant davant meu. Després de travessar un parell de túnels, arribo al poble de Port de Soller, situat al llarg d’una gran badia amb forma de petxina.

El cel està tapat durant aquest primer dia a l’illa, però l’aire fresc em fa desconnectar de la calor que ha fet aquests darrers dies a Barcelona. Avui em dirigeixo vers Sa Calobra. Per arribar-hi, agafo una petita carretera de muntanya de tan sols catorze kilòmetres de llarg que és, en si mateixa, tota una aventura: la carretera es traça al llarg d’alguns ponts, travessa gorgues i ofereix unes vistes espectaculars. El Nus de sa Corbata (o Nus de la Corbata), una corba de 270°, on la carretera gira sobre sí mateixa, és el punt més conegut de tota la ruta. Al final del trajecte es troba Sa Calobra i les seves dues cales: en una d’elles s’hi pot trobar una gran varietat de restaurants, mentre que l’altra, a la qual es pot accedir a peu creuant dos túnels, porta a la desembocadura del torrent. Aquí descobreixo una platja rodejada de penya-segats blancs que s’obre davant un mar d’un blau pur.

La parada següent és la Cala Tuent, l’indret on s’ha gravat l’anunci d’Estrella Damm d’enguany. Aquesta és una platja de sorra que s’estén enmig d’un terreny rocós i es troba envoltada de pins espessos. L’ambient avui és força tranquil degut a la manca de turistes.

Finalment, per acabar el dia d’avui, visito el Monestir de Lluc, que es troba a major altitud, al centre d’una bonica vall rodejada de penya-segats calcaris i de boscos. Abans de tornar al Port de Soller, passo també pels pobles de Caimari i Orient.

Al dia següent visito els jardins d’Alfabia, un escenari vegetal exuberant, on el recital musical de les fonts es barreja amb el dels ocells. Després d’aquesta visita, segueixo la carretera d’Escorles, flanquejada per tarongers i oliveres, per arribar a Banyalbufar, la vila medieval coneguda pel seu raïm i els turons contigus disposats en forma de terrasses de cultiu que desemboquen al mar. Banyalbufar, a més a més, també te la seva pròpia cala, oculta rere la grava i els penyals. El paisatge del voltant de la vila és sublim i, per tal de gaudir d’aquest magnífic panorama, em quedo a esmorzar al Son Tomás, a on tasto el gató d’ametlles, el dolç típic de Mallorca. La carretera que ressegueix la costa ofereix unes vistes precioses. Així doncs, faig una última parada de camí cap a la Cala Estellencs, una cala recòndita, amagada entre penya-segats d’argila roja i rodejada de pins.

El dissabte és el dia dedicat a visitar Soller. La gran plaça i la majestuosa església, els arbres, les terrasses de cafè i les muntanyes del voltant fan que aquesta sigui una de les zones més boniques de l’illa. Els estrets carrers del poble estan plens de botigues i de casetes tradicionals, mentre que l’antiga estació de tren es corona com el principal punt de trobada entre els turistes i els residents.

Aquesta regió del nord-oest de Mallorca, d’orografia abrupta, ha sabut preservar la seva autenticitat exquisida. Pel camí, hi ha quelcom que crida la meva atenció: es tracta d’un edifici, quelcom semblant a un monestir, que està cobert de flors. M’hi acosto i descobreixo que es tracta del restaurant Son Bleda, un recés de pau a on em quedo a gaudir de l’esmorzar enmig d’aquest meravellós paisatge.

Agafo la MA10 per continuar amb la ruta, aquest cop al llarg de l’espina dorsal de la Serra de Tramuntana, a on es desplega una filera de caps salvatges i poblets pintorescs. Deià, la ciutat dels artistes, regala aquesta imatge digna de retratar en una postal. Aquí, hi ha més visitants que locals tot i que, al voltant de l’església o en el mateix llindar de casa seva, algunes senyores surten a vendre les seves melmelades artesanes de taronja i llimona. Deià compta també amb una platja rocosa.

Després d’una parada al mirador de Sa Foradada, em dirigeixo cap al Port de Valldemossa. Jo que pensava que ja havia recorregut la part més forta del trajecte, em trobo amb una carretera encara més sinuosa, més estreta i amb una pendent més accentuada, per la qual haig de seguir durant els pròxims sis kilòmetres per tal d’arribar al Port de Valldemossa.

Un cop he recuperat l’alè, acabo l’escapada amb un passeig per Valldemossa, un lloc conegut per haver estat la residencia dels il·lustres George Sand i Frédéric Chopin, entre d’altres. Al peu de la ciutat es veuen els laberíntics carrers empedrats, les cases de pedra amb balcons florits, els jardins salvatges o cultivats… Els jardins estan entrellaçats i, de tant en tant, algun ramat de cabres o d’ovelles els envaeix. He de dir, però, sobretot, que des que s’aixeca la brisa, la olor perfumada de la tarongina inunda l’ambient arreu.

El Port de Soller és encara més bonic en un dia assolellat que quan no fa bo! Em queden poques hores en aquesta regió mallorquina plena d’oliveres, de tarongers, de cales turqueses i de pobles pintorescs.

Abans d’anar cap a l’aeroport, faig una última parada a Fornalutx, el poble que molts mallorquins qualifiquen com el més bonic de l’illa. Les cases de pedra de Fornalutx tenen les teulades vermelles i els carrers per on passen els vianants, construïts en diferents nivells, porten cap als horts que es divisen en la llunyania. Molts d’aquests carrers estan empedrats, tot i que també hi ha camins secundaris coberts d’herba.

L’estampa de la Serra de Tramuntana és exquisida. Les esglésies, els monestirs, els fars, les torres de vigilància, les fonts, els estancs, les oliveres, els tarongers, els llimoners, les vinyes… fan d’aquest lloc un fabulós balcó al Mediterrani i un paradís per als excursionistes. No és d’estranyar que la UNESCO el va reconèixer, a l’any 2011, com a Patrimoni Mundial de la Humanitat!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *