El Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso, un dels museus més importants de Barcelona

Què millor que visitar algun dels nombrosos museus de Barcelona en un diumenge tan plujós? Dit i fet doncs: avui me’n vaig cap al Museu Picasso, una de les galeries d’art més visitades de la ciutat.

El Museu Picasso, situat al cor del Born,  ocupa cinc dels palaus del carrer Montcada, que comparteixen una estructura comuna situada al voltant d’un pati central proveït d’una escalinata noble que permet l’accés a les diferents plantes. Aquests palaus, a més a més, estan considerats com a una de les millors representacions de l’arquitectura gòtica civil catalana.

Cubisme i guerra, una exposició temporal

Abans de començar a explorar les sales de la col·lecció, començo la visita per Cubisme i guerra, una exposició temporal que recull el treball dels artistes que, malgrat viure en temps de guerra, es van negar a que aquest conflicte formés part de la seva obra. És el cas de Pablo Picasso, Juan Gris, Diego Rivera, Gino Severini, Jacques Lipchitz, Henri Laurens i Henri Matisse, que són alguns dels artistes que varen rebutjar la temàtica de la guerra en el seu art, tot i que alguns altres, com ara Fernand Léger i Georges Braque, que van lluitar al front i que per tant van mostrar una resposta artística diferent davant d’aquest conflicte, s’inclouen igualment en l’exposició.

En aquella època, mentre que els joves francesos estaven mobilitzats, els estrangers, aquells que ja eren massa grans o els no tenien suficients capacitats per entrar a l’exèrcit, es van dedicar a la pintura i a l’escultura.

Una col·lecció de 4.300 obres

Malgrat la gran quantitat d’obres que s’exposen, les que tenia més ganes de veure eren les del període blau i el rosa, l’època més brillant de Picasso; tot i que visitar el Museu Picasso no només et permet fer-te una idea més completa de l’evolució del pintor, sinó també dels seus llaços artístics amb la ciutat catalana. La major part de les obres que hi estan exposades daten entre el 1890 i el 1917, entre les quals es troben La Ciència i la Caritat (1897) i L’Arlequí (1917), les seves peces principals. Així mateix, és molt divertit intentar reconèixer alguns llocs de la ciutat en els seus primers treballs, com ara la platja de la Barceloneta, la torre de Colón, el carrer de la Mercè, on l’artista va viure, o el carrer de la Riera, on va tenir el seu estudi a principis del segle XX.

Ja abans de visitar el museu sentia una gran admiració pel talent de Picasso però, un cop vistes les obres que va elaborar durant la seva joventut, amb només 14 anys, ha fet que ho pogués reafirmar. Dit això, el que m’ha semblat més interessant de la visita és el paral·lelisme entre Las Meninas de Velázquez i la sèrie de Las Meninas de Picasso.

Les paletes de colors que es van utilitzar per a aquestes obres són una bona manera d’oblidar el mal temps d’aquest diumenge.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *